|
L'Éstat sòlid
Classificació de cristalls
Tipus de sòlids
Purificació de cristalls
La sublimació
La llum polaritzada
Els cristalls de:
Clorat de potàssic
Dicromat potàssic
Sulfat de ferro
Clorur sòdic
Alum
Iode
Permanganat potàssic
Pentacià nitrosil
Dendrites d'argent
Nitrat de coure
Nitrat de cobalt
|
|
L'estat sòlid:
Quant s'evapora el líquid d'una dissolució que conté sals o altres soluts apareixen formes sòlides, les quals a vegades tenen estructura cristal.lina. L'estat sòlid es caracteritza per presentar formes geomètriques característiques. Es conserva el seu volum i presenten un grau de rigidesa que ofereix resistència a la deformació.
Hi ha substàncies:
- Mal.leables, que formen làmines o fulles.
- Dúctils, que es poden estirar formant fils. Hi ha sòlids que no presenten aquestes propietats; es tracta de substàncies amorfes. No es poden considerar vertaders sòlids ja que no presenten un punt de fusió constant.
En els vertaders sòlids les partícules a‹llades es troben enrevoltades d'altres partícules properes que es troben enllaçades; aquesta és la causa que es mantenguin properes. Les partícules es troben disposades en l'espai de forma ordenada, formant un agregat cristal.lí. En un cristall hi ha una forma cristal.lina ben definida. Algunes substàncies poden cristal.litzar en dues o més formes.
Aquest fet s'anomena polimorfisme. Podem trobar sofre monoclínic o ròmbic; carboni en forma de grafit o diamant, el carbonat càlcic que pot formar calcita o també aragonit. Experiència: Fonem sofre en un tub d'assaig, escalfant lentament; després de refredat, rompem el tub i observam els cristalls en forma d'agulla formats, amb l'ajut de la lupa binocular. Experiència: Dissolem un poc de sofre en solut de carboni. Evaporam el dissolvent i podrem observar-hi un sofre distint a l'anterior. Experiència: Sobre uns fils de coure, que es troben dins un vidre de rellotge, podem posar una dissolució de nitrat d'argent. Observarem la formació de l'argent en forma de dendrites a la superfície del coure.
Mentre dura la cristal.lització, el cristall creix en totes direccions. Té una estructura tridimensional, podem considerar una cel.la unitat, que és la unitat que es repeteix en tot l'espai del cristall. Si un cristall és suficientment gran podem mesurar l'angle entre dues cares mitjançant un goniòmetre. Un cristall presenta elements de simetria: centres, eixos i plànols. Això ens permet classificar-los en 7 sistemes cristal.lins i 14 xarxes de Bravis.
|
|
Menú